Segurament tothom se n’ha adonat i jo sóc de les últimes en fer-ho perquè mira, ha anat així i no d’una altra manera, però si ets de les que encara no ho ha fet, pel que sigui, perquè a primera hora o a mitja tarda et trobes, no sé, sota els llençols o tancada dins d’un búnquer, vinc a informar-te d’una notícia important: la llum d’avui ja és diferent de la de ple hivern. És un canvi progressiu, però que no es nota progressivament. Es nota d’un dia per l’altre. Jo, per exemple, l’he notat fa exactament una hora, després de posar la cafetera al foc i els ulls al carrer, i durant l’estona que ha passat mentre esperava per omplir-me la tassa, també m’he preguntat quin minúscul matís de lluminositat, to o temperatura de color és el responsable del fet que jo ho hagi notat avui i no ahir, si ahir vaig fer exactament el mateix a exactament la mateixa hora.
A l’estudi, aquest canvi en la llum vol dir dues coses: una de bona i una de dolenta. La bona és que quan pleguem no és fosc del tot, la dolenta és que quan hi arribem, el sol ja fa estona que ha començat a passejar-se per la taula. Ho fa a les palpentes, conscient que, amb la seva presència, tot allò que hi vam deixar ahir començarà a poc a poc a despertar-se i, amb tota la mandra del món, les ombres dels catàlegs de paper, de l’espelma de Cerena, dels exemplars de projectes, de la tassa bruta d’ahir, de les mostres del Molí Paperer de Capellades, de la magrana dissecada, del cilindre de vidre per brunyir pells de la Sama, de la pedra pintada per una nena al Gutter Fest, de l’ou de marbre del Marroc, del netejador d’ulleres, dels post-its, de la càmera Super 8, de la llibreta de pell negra, del got de vidre verd ple de bolígrafs, del pot de cartró ple de llapis de colors, del paquet de mocadors, de l’encenedor de Vera Tamayo o del quars de Today I Saw Eden començaran a estirar-se fins a treure’s la son de sobre i així estar a punt per a una nova jornada.
Tots aquests objectes són importants per mi. I si estan allà, és també en part perquè em fan companyia. Segurament hi ha qui prefereix un escriptori buit com els que trobes quan cerques Designer Desk Inspo al Pinterest, però jo no. Jo d’aquestes taules en desconfio. Desconfio dels escriptoris on només hi ha un ordinador, una llibreta i una tassa que fumeja. Em semblen taules mortes. Taules d’algú que sembla estar només pendent que el cafè no se li refredi o de convertir una pantonera en un ventall com els de Locomía.
En fi, que me’n vaig del fil.
Un cop a l’estudi, i encara amb el tema de la llum sobre la taula, he explicat la meva descoberta a en Freek Lomme, l’editor de Set Margins’. Ens hem reunit via videoconferència i s’ha interessat per saber quin dia feia a Barcelona i si el trajecte amb bus d’aquest matí m’ha portat a algun lloc interessant, a banda de l’estudi. I jo, doncs, li he parlat d’això: de la llum. Que a fora ja està canviant. I que jo, amb cada article d’aquests, entro a l’estudi i el veig una mica menys fosc.
Una abraçada des de l’H6,
Ingrid
